INICI

diumenge, 25 de gener de 2015

CODIS QR

Al curs de dinamització de llengua, hem jugat a llegir amb les tàblets,  codis QR amb missatges de la Mafalda. Un cop llegits, hem hagut de buscar la imatge corresponent al text .

Voleu jugar una mica amb el teu mòbil?
 
 
 
 
 


divendres, 16 de gener de 2015

IDEES PER COMPARTIR



 L´ESTHER RODRÍGUEZ ENS FA AQUESTA ENTRADA:
RESTAURANT

El taller del restaurant està orientat a la interrelació entre la llengua oral (conversa) i els mecanismes més freqüents  de treball escolar com són la lectura, escriptura i el càlcul, dins d’un entorn natural i conegut per nen, el restaurant / fast food.

Aquest espai està pensat com un pas més al joc simbòlic d’ús més freqüent (caseta) i partint de la llengua oral, anar introduint de forma natural la llengua escrita. I es pot portar a terme a molts nivells. La idea principal és realitzar l’activitat complerta de teatralització de la vivència per en moments posteriors poder realitzar activitats més acotades.

Pensarem entre tots que es necessita per a realitzar un restaurant, la cuina i la part de la caixa (taula, cadires, estris de la cuineta, barret de cuiner, caixa registradora, ...).

S’organitzen tres espais:

-       les taules dels comensals

-       la cuina

-       la caixa

El cambrer es dirigeix al comensal i li pregunta, emprant estructures i lèxic pròpis de l’entorn, que vol per menjar.

Aquest apartat es pot realitzar de formes diverses en funció del temps disponible, dels objectius i les edats.

·         Se’ls pot donar una carta prèviament elaborada (per l’adult o els nens grans , amb ordinador – preus – fotos, ...)

·         es poden fer servir les fotos dels menús del menjador de l’escola (molts centres ja les empren en el dia a dia) i darrera la foto es posa el nom del plat.



·         es pot fer que el nen que va a menjar en faci el dibuix

El cambrer n’escriu el nom com el seu nivell escriptor li permeti i passa la comanda a la cuina, on es realitza el procés lector i es passa a l’elaboració del plat.

Aquí també podem presentar diferents nivells de complexitat
- es mira la foto i es reconeix el nom del plat (vocabulari)
- es diu el plat i cal buscar el nom escrit entre una llista de més o menys elements en funció del nen
- es llegeix, decodifica i es busca la imatge corresponent al plat desitjat

En finalitzar l’àpat, el comensal va a caixa que mira els preus dels menjars i els introdueix a la calculadora per cobrar el dinar.


Variants derivades d’aquesta primera experiència en poden ser:

-       la planificació de receptes reals (preguntant a casa i fins i tot a familiars, avis, tiets, ...

-       Receptes inventades (de pirates, de bruixes, amb encanteris, ...)

-       Endevinalles sobre que hi haurà per menjar avui al menjador o un pas més, el menú deconstruit com faria el Ferran Adrià a la seva cuina.


PIRATES / LLADRES

COFRE DEL TRESOR

Inventar el contingut del cofre, si fos el meu tresor jo hi posaria, ... i un alumne ho pot escriure i algun altre company en fa el dibuix (o si s’està treballant a informàtica es pot fer amb la recerca d’imatges d’internet) i posteriorment algú ha de poder-ne unir les dues parts a través d’una bona lectura comprensiva o lectura per deducció.



FEM RECORREGUTS

Pensem com a pirates on podríem amagar el tresor i amb el planell de l’espai (d’una aula o de l’escola) en mà, per parelles en comencem a redactar el traçat a partir de frases curtes. Es important que rellegim el que hem escrit, no sigui que les indicacions no siguin correctes i perdem el tresor per sempre més.
Es pot fer per grups i intercanviar les fulls de ruta i que l’altre grup se n’hagi de fer el mapa, ...


Una variant del mateix estil, dedicat als alumnes més grans, seria modificar l’escenari dels pirates pels dels lladres. Planificant quin objecte es vol robar i situar-lo on està, enviant-se missatges e-mail entre els components de la banda.



LOGICO PRIMO

Material ja existent a la majoria de centres, molt vinculat a les aules d’EE. Consta d’un taulell i unes fitxes de les que has de fer la hipòtesi de solució i posteriorment autocorregir. Hi ha el nivell blau, més global, destinat més a infantil i el verd per CI, que ja esta estructurat en les diferents àrees de coneixement, entre elles la llengua (comprensió lectora, consciència fonològica, ...).




TIPOLOGIA TEXTUAL: LA NARRACIÓ - CONTE COMPARTIT (cicle mitjà i superior o en taller conjunt amb CI)

TREBALL EN EQUIP (grups de dos o tres)

Es construeix una història amb un inici i un nus, per fer-ho cal primer el consens de l’equip, realitzar una pluja d’idees i prendre decisions. Un cop arribats a aquest punt, es recullen tots i el mestre els intercanvia i cal finalitzar el desenllaç de la nova història rebuda.

El previ d’aquesta activitat el pot realitzar el mestre amb la classe en format gran grup (pluja d’idees, votacions pel consens, ...) i s’intercanvia amb la classe paral·lela en el cas d’existir i si no amb la del mateix cicle o curs més pròxim en fluïdesa narrativa.



INDIVIDUAL

Inici / nus / final: s’escriu en diferents papers de colors una ressenya de cada una de les parts i es posen en caixes separades (ex. Tots els inici, en la caixa groga, el nus en la verda,...) i extraient un full de cada caixa a l’atzar s’ha de reescriure un nou text amb la forma correcta (temps verbals, nombre de persona, ... i més extens).



GIANNI RODARI

En la mateixa línia d’activitats, es poden emprar el contes d’aquest autor ens presenta històries obertes en les que pots anar construint la història, triar diferents finals, actualitzar la història o modificar-ne l’escenari ...



TIPOLOGIA TEXTUAL: LA DESCRIPCIÓ - CREACIÓ DE MONSTRES

Un previ a aquesta pot ser el treball oral de la descripció basat en el joc del “quien es quien”, descripcions dels propis companys, ...

*Poden ser monstres, aliens, ... i fer-ho lligar amb el tema que resulti més proper (hallowen, l’espai, ...)

En una part de la pàgina es descriu un esser estrany (pot anar des de la frase curta a una descripció extensa) i es deixa l’altre costat del full perquè un altre company se la imagini partint de les paraules escrites i en fagi la seva composició. Podria ser divertit veure com un mateix text genera diferents resultats finals.

REFLEXIÓ: això és el que ens passa als grans quan llegim llibres sense dibuixos ni fotografies i sovint per això sentim als nostres pares dir, jo no me l’imaginava així, jo pensava que era ... més alt, gros, ...








FER LA FEINA BEN FETA PERQUÈ ...

Sovint la feina feta és per a un mateix, però estaria bé fer corresponsables als grans de les feines dels més petits i que alguna de les feinetes que realitzen al llarg del dia fos una tasca per a passar a una classe inferior

-       com els contes sense final, que es podrien llegir fins i tot a CI o EI i resoldre’ls oralment

-       petites seqüències narracions curtes dels de tercer que els de segon hagin d’ordenar i dibuixar i confegir un petit conte per compartir amb el seu amic misteriós de curs.

-       ...


COMPRENSIÓ LECTORA - METGES

- Llegir dolences per descobrir la malaltia (lectura comprensiva de frases). Buscar en el llibre del metge la pàgina corresponent a les dolences especificades en el full o llegides pel malalt per poder-lo diagnosticar i si cal prescriure un tractament.

o   Tinc febre

o   Tinc mocs

o   Tinc tos

o   Tinc puntets vermells al cos

 Però cal estar molt atent, ja que algunes característiques son comunes a diferents malalties.

COMPRENSIÓ LECTORA - PIZZERIA

Descobrir el nom de la pizza llegint els ingredients que porta.

Quan ja es té clar es pot fer el dibuix de la pizza resultant i copiar-ne el nom amb lletra gran i clara.

Aquesta activitat es pot fer un primer cop dins del joc simbòlic: amb uns comensals que trien uns àpats i uns cambrers que han de dir el nom i portar-lo a la taula on els comensals hauran de mirar si el nom del que els porten és el mateix que ells han apuntat i finalment fer-ne un dibuix conjuntament.




DINAMITZACIÓ DE LLENGUA

AL CURS DE DINAMITZACIÓ DE LLENGUA PER A MESTRES, AVUI TREBALLEM A PARTIR DELS MATERIALS DE LA MALETA D´EXPRESSART.
FEM ACTIVITATS PRÀCTIQUES COM , INVENTAR HISTÒRIES FENT SERVIR CARTES DE JOC, FER ESCULTURES DE XOCOLATA, MESURAR SENTIMENTS AMB CINTES MÈTRIQUES,ESCRIURE PARAULES IMPORTANTS EN PECES DE PUZZLE, DEIXAR MISSATGES EN UNA CADIRA ,

 (EVA ALCALÀ I SILVIA NAVARRTE, 
MESTRES DE L´ESCOLA IGNASI IGLÉSIAS DE CORNELLÀ)


I ESCRIURE MISSATGES DINS UNA AMPOLLA.



ELS MESTRES DE L´ESCOLA TORRE LA MIRANDA DE CORNELLÀ, ESCRIUEN UN MISSATGE DINS L´AMPOLLA EN RESPOSTA A AQUESTA NOTÍCIA:

  "El Rayo Vallecano pagará un alquiler a la mujer desahuciada de 85 años


La plantilla del club se compromete a suministrar a la vecina del barrio una renta durante el resto de su vida".

FINALMENT LES EXPLIQUEM A LA RESTA DE COMPANYS I COMPANYES. 

 




SORTIM A BUSCAR TRESORS PER A LA BOSSA VERMELLA .



 
SORTIM A BUSCAR TRESORS PER FICAR DINS LA BOSSA VERMELLA .


APROFITEM PER FER UN TREBALL DE CONSTRUCCIÓ DE FRASES COM :

LA BOSSA ÉS VERMELLA.
JO HE PORTAT UN SEDÀS.
LA MEVA COMPANYA HA TROBAT UN PAL.

LA BOSSA VERMELLA

De moment ens ha arribat una carta amb una postal dins que diu:



"Carlota col·lecciona "rampoines". I què són les rampoines?,  doncs totes aquelles coses que els grans consideren que no serveixen per a res i que els nens i nenes troben molt útils: un tros de tela per fer brillar la lluna, un rellotge que recupera el temps comptant les hores al revés, un tros de corda per caçar fantasmes, un grapat de sorra per fer un castell encantat a l´estora... però el millor de tot és que..."

Ens fem la nostra pròpia bossa vermella.


Dibuixem alguns dels objectes.


dimecres, 14 de gener de 2015

MIREU QUÈ HEM TROBAT

Després de mirar el bloc Quadrats rodons , (bloc molt interessant de recursos educatius), arribem a aquesta col·lecció.

Cuentos por correo en 8 entregas

de Raquel Díaz Reguera





 
Se trata una genial idea de Raquel, un nuevo formato de publicación donde los cuentos y su ilustración, contenidos en una cajita, están divididos en ocho entregas a modo de postal, las cuales han de ser enviadas a su destinatario.
 
Es un divertido método para fomentar la lectura entre los más pequeños.
Es un cuento-puzle, una postal-cuento, un puzle-postal.
 
Una vez que el ciclo de entregas se completa, el destinatario conoce (por fin) tanto el desenlace de la historia como la identidad del remitente, el cuento puede leerse de principio a fin cuantas veces se desee y la ilustración resultante toma su forma definitiva.




Sobre el origen de los Cuentos por correo

Cierto día Raquel realizó un juego-experimento con sus hijos: escribió un cuento y lo dividió en ocho partes. Dibujó la ilustración de la historia en una gran cartulina y la dividió en otros ocho fragmentos. Posteriormente transcribió cada entrega del cuento en la parte trasera de cada trozo de ilustración y las fue enviando por correo a sus hijos, una cada día.
 
La experiencia fue reveladora para Raquel e inolvidable para sus hijos. Durante ese tiempo los niños (y el cartero) estuvieron expectantes con el desarrollo de la historia, no veían el momento de que llegara el correo a casa, encantados con el misterioso desarrollo de la trama (que, sabiamente, la autora supo dividir en los momentos clave) y con el deseo de ver completa la ilustración de la historia.
 
Es así como nacen los CUENTOS POR CORREO, una colección de tres historias para niños a partir de 5 años y para adultos que quieran hacerles felices con los cuentos y la ilustración como aliados, recuperando la ilusión por recibir correspondencia.